Déu, independència, rei

La Tradició Catalana, revista mensual científica, artística i literaria

2011-05-11T12:36:00.001+02:00

Per pura casualitat he trobat un fons virtual de la Biblioteca de Catalunya amb la revista "La Tradició Catalana" que cal no confondre amb el llibre del mateix nom del bisbe Torras i Bages. Aquesta fou una revista ideològica nascuda al "Cercle de Sant Jordi", entitat d'ideologia integrista de Barcelona, que va viure entre els anys entre 1893 i 1894. Es proposava la lluita antiliberal per mitjà del catalanisme.

Publicà poemes i algun article de Jacint Verdaguer, i s'hi troben col·laboracions, entre d'altres, de Jaume Collell, Marià Aguiló, Antoni Rubió i Luch, Salvador Bové i Amadeu Vives, el qual hi publicà la seva partitura de L'Emigrant, amb lletra de Jacint Verdaguer, a la pàgina 77 del número 5 de 1893. S'hi negaren a col·laborar Prat de la Riba i Josep Torras i Bages.

Crec que es interesant consultar aquest fons. Aqui en teniu la adreça:
http://www.cervantesvirtual.com/hemeroteca/tradicio/

Juan Donoso Cortés, creador del pensament conservador autoritari

2011-05-11T12:34:00.000+02:00

Considero a Donoso (1809-1853) un polític digne de figurar entre les personalitats destacades d'aquest bloc. Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol, com a curiositat diré que era descendent d'Hernán Cortés. Va iniciar-se en política amb una ideologia conservadora doctrinària sent partidari d’un institucionalisme moderat en l’ estil de la carta atorgada francesa. Més monàrquic que liberal, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució de 1837. Els intents revolucionaria de 1848 provocaren la seva renuncia pública al liberalisme per propugnar una dictadura que imposes l’ordre. Es en aquell moment quan creà el pensament teològic polític-conservador autoritari espanyol que es conegut vulgarment com a neocatolicisme i que el faria conegut arreu d’Europa i un dels ideòlegs importants de l’historia contemporània fins al punt que Julius Evola o Carl Schmitt n’han parlat al segle XX.
Aquí ofereixo una petita biografia sobre ell i l’ Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo (1851), la tesi del qual és que al secularització de la societat i el liberalisme son obra de l’orgull humà i porten a la revolució. Per evitar aquesta cal sotmetre’s política i religiosament a l’Església Catòlica.
Aquesta obra influí en tota la dreta catalana i espanyola posterior, des de l’ integrisme i carlisme fins als antirevolucionaris dels anys 30.

Biografia de Donoso Cortés

http://www.filosofia.org/mon/tem/es0026.htm

Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13505030989138941976613/index.htm

Es Felip de Borbó príncep d’Astúries?

2011-05-11T12:31:00.002+02:00

La resposta es NO

Però primer vull dir que m’és igual qui sigui príncep d’Astúries i rei de Castella. El que m’importa es saber qui es príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera, senyor de Balaguer i hereu de la corona dels Països Catalans. Però com avui dia les dues corones estan unides parlar d’un es parlar de l’altre.

La monarquia te unes lleis que avui dia s’obvien alegrement. La confusió es tal que no saben si el bastard Leandre de Borbó es infant o no, ni si te dret de successió a la Corona, com tampoc saben, i això es més greu, si hi tenen dret les germanes del rei Joan Carles dependent de si el suposat poder abolidor de la pragmàtica de Carles III que te la Constitució te efectes retroactius o no.

Jo no crec que la Constitució afecti a la pragmàtica perquè, com he dit en un altre lloc, les Famílies Reials tenen un estatus a part. Estic segur de que Felip de Borbó va perdre els seus drets a la corona al casar-se amb Leticia Ortiz, de rang desigual al seu. Per tant, havent contret matrimoni desigual les seves germanes, ties i ties avies, els drets a la corona han passat a don Carles de Borbó Dues-Sicilies, duc de Calabria i des de llavors príncep d’Astúries i Girona. Quan es van casar Felip i Leticia ja es va comentar en diversos mitjans i ho va certificar la Societat catalana d’heràldica, genealogia, nobiliària, vexil·lologia i sigil·lografia que Felip havia perdut els seus drets a la Corona.

Però que no s’espanti ningú. No hi ha cap perill de noves guerres carlines per a la successió. L’únic que passarà es que hi haurà una Família Legal (Felip i els seus) i una Família Reial Legitima (La descendència de don Carles, duc de Calabria). Ja durant els regnats de Josep I Napoleó i Amadeu I de Savoia, el rei efectiu i el legítim van ser persones diferents. La Constitució i les lleis avalen a don Felip, però aquest mancarà de legitimitat històrica i per tant d’origen.

Ahir fullejava un llibre de fotografies de la Família Reial al llarg del segle XX. A principis de segle podem veure una família respectuosa amb les lleis de la dinastia que aplica estrictament la pragmàtica de Carles III. Junt als infants fill del rei podem veure les línies d’infants d’Orleans, de les Dues-Sicilia i de Baviera. Quines línies d’infants hi ha avui? Només subsisteix la de Sicília encarnada en el duc de Calabria que ha heretat el títol de príncep d’Astúries i Girona. Això son els fruits de la monarquia democràtica? Son ben galdosos.

Per convèncer als reticents sobre la idoneïtat de la pragmàtica i d’apartar la descendència morganàtica només cal donar un cop d’ull a la línia de successió “constitucional”. Després de Felip i les seves filles trobem els fills de les seves germanes i ties cap dels qual te, no ja el cognom Borbó sinó ni tan sols un cognom d’una casa Reial (Marichalar, Urdangarin, Gómez-Acebo, Fernández-Sastrón, Zurita...) Després tenim la branca de don Lluis Alfons de Borbó, i dins d’ella la descendència bastarda del seu oncle don Gonçal. Tot seguit tenim a don Leandro i la seva descendència, els descendents de l’infanta Beatriu, cap amb cognom de Casa Reial i entre ells i en el lloc 52 en la línia a al successió tenim al comte Lequio i als seus fills Climent Llorenç, fill d’ Antonia Dell’Atte, i Joan Alexandre, fill d’Anna Garcia Obregón. De tots ells només les infantes i don Lluis Alfons amb la seva filla tenen tractament d’Altesa Reial. Els fills de les infantes Helena i Cristina tenen tractament d’ Excel·lències i títol de gran d’Espanya però ja no son alteses.

En canvi en la línia de successió tenint en compte la pragmàtica tot son alteses (algunes imperials) de dinasties reials d’Europa i Amèrica (dinastia del Brasil). Donem un cop d’ull a aquesta i després a la línia “constitucional”. Aviso que es de confecció pròpia i pot contenir algun error. Per exemple no he pogut trobar informació sobre els nets de don Leandre Alfons. Els tractaments son SM (Sa Majestat), SMI (Sa Majestat Imperial), SAIR (Sa Altesa Imperial i Reial), SAR (Sa Altesa Reial) i SE (Sa Excel·lència)

LINIA DE SUCCESIÓ TRADICIONAL
Descendents de la princesa Maria de la Mercè filla d’Alfons XII

1. SM Carles I (n.1938) rei de les Dues Sicilies, príncep de Girona, duc de Montblanc i Calabria, comte de Cervera, senyor de Balaguer, president del Reial Consell dels Ordes Militars de Sant Jaume, Calatrava, Alcantara i Montesa

2. SAR Maria Coloma de Borbó Dues-Sicilies i Orleans (n.1967) Infanta d’Espanya, princesa de les Dues Sicilies, arxiduquessa d’Àustria, princesa d’Hongria

3. SAIR Joan Rodolf d’Habsburg-Lorena i Borbó Dues-Sicilies (n.1997) Arxiduc d’Àustria, príncep d’Hongria

4. SAIR Lluis d’Habsburg-Lorena (O d’Àustria-Lorena) i Borbó Dues-Sicilies (n.1998) Arxiduc d’Àustria, príncep d’Hongria

5. SAIR Felip Josep d’Habsburg-Lorena i Borbó Dues-Sicilies, arxiduc d’Àustria, príncep d’Hongria

6. SAIR Isabel Rocio d’Habsburg-Lorena i Borbó Dues-Sicilies (n.2000) Arxiduquessa d’Àustria, princesa d’Hongria

7. SAIR Carlota Adelaida d’Habsburg-Lorena i Borbó Dues-Sicilies (n.2003) Arxiduquessa d’Àustria, princesa d’Hongria

Descendents de l’Infanta Maria Lluïsa Ferranda filla de Ferran VII

8. SAR Margarida Isabel de Savoia i Orleans (n.1930) princesa de Savoia, arxiduquessa d’Austria

9. SAIR Llorenç Otto d’Àustria-Este i Savoia (n.1955) Arxiduc d’Àustria, duc d’Este, príncep de Bèlgica

10. SAIR Amadeu Maria d’Àustria-Este i Saxonia-Coburg-Gotha (n.1986) Arxiduc d’Àustria-Este i princep de Bèlgica

11. SAIR Joaquim Carles-Maria d’Àustria-Este i Saxonia-Coburg-Gotha (n.1991) Arxiduc d’Àustria-Este i princep de Bèlgica

12. SAIR Maria laura d’Àustria-Este i Saxonia-Coburg-Gotha (n.1988) Arxiduquessa d’Àustria-Este i princep de Bèlgica

13. SAIR Lluïsa Maria d’Àustria-Este i Saxonia-Coburg-Gotha (n.1986) Arxiduquessa d’Àustria-Este i princep de Bèlgica

14. SAIR Leticia d’Àustria-Este i Saxonia-Coburg-Gotha (n.1986) Arxiduquessa d’Àustria-Este i princep de Bèlgica

15. SAIR Gerard Tadeu d’Àustria-Este i Savoia (n.1957) Arxiduc d’Àustria-Este

16. SAIR Martí Carles d’Àustria-Este i Savoia (n.1959) Arxiduc d’Àustria-Este

17. SAIR Bartomeu Carles d’Àustria-Este i Isemburg (n.2006) Arxiduc d’Àustria-Este

18. SAR Maria Cristina de Savoia i Orleans (n.1933) Princesa de Savoia

19. SAR Alexandre Enric de Borbó Dues-Sicilies i Savoia (n.1974) Princep de les Dues Sicilies

20. SAR Helena Sofia de Borbó Dues-Sicilies i Savoia (n.1973) Princesa de les Dues Sicilies

21. SM Amadeu I de Savoia i Grecia (n.1943) Rei d’Itàlia, duc d’Aosta

22. SAR Aimone Humbert de Savoia i Orleans (n.1967) Princep de Savoia, duc de Pulla

23. SM Enric Felip d’Orleans i Orleans-Bragança (n.1933) Comte de Paris i Mortain, duc de França, príncep de França

24. SAR Francesc Enric d’Orleans i Württemberg (n.1961) Comte de Clermont, príncep de França

25. SAR Joan Carles d’Orleans i Württemberg (n.1965) duc de Vendome, Dauphin de Viennois, princep de França

26. SAR Blanca Isabel d’Orleans i Württemberg (n. 1962) Princesa de França

Descendents de l’infanta Carlota Joaquima filla de Carles IV

27. SMI Lluis II d’Orleans-Bragança i Wittelsbach (n.1938) Emperador del Brasil

28. SAIR Bertran Maria d’Orleans-Bragança i Wittelsbach (n.1941) Princep del Brasil i d’Orleans-Bragança

29. SAIR Antoni Joan d’Orleans-Bragança i Wittelsbach (n.1950) Princep del Brasil i d’Orleans-Bragança

30. SAIR Pere Lluis d’Orleans-Bragança i Ligne (n.1983) Princep del Brasil i d’Orleans-Bragança

31. SAIR Rafael Antoni d’Orleans-Bragança i Ligne (n.1986) Princep del Brasil i d’Orleans-Bragança

32. SAIR Amelia Maria d’Orleans-Bragança i Ligne (n.1984) Princesa del Brasil i d’Orleans-Bragança

33. SAIR Maria Gabriela d’Orleans-Bragança i Ligne (n.1989) Princesa del Brasil i d’Orleans-Bragança

34. SAIR Isabel Maria d’Orleans-Bragança i Wittelsbach (n.1944) Princesa del Brasil i d’Orleans-Bragança

35. SAIR Elionor Maria d’Orleans-Bragança i Wittelsbach (n.1953) Princesa del Brasil i d’Orleans-Bragança

36. SAR Miquel Rafael de Bragança i Orleans-Bragança (n.1946) Infant de Portugal, duc de Viseu

37. SAR Enric Nuno de Bragança i Orleans-Bragança (n.1949) Infant de Portugal, duc de Coimbra

LINIA DE SUCCESIÓ CONSTITUCIONALISTA

Descendents de Joan de Borbó i Battenberg, fill d’Alfons XIII

1. SAR Felip Joan de Borbó i Grècia (n. 1968) Infant d’Espanya

2. SE Elionor de Borbó Ortiz (n. 2005) Gran d’Espanya

3. SE Sofia de Borbó Ortiz (n. 2007) Gran d’Espanya

4. SAR Helena Maria de Borbó i Grècia (n. 1963) Infanta d’Espanya i duquessa de Lugo

5. SE Felip Joan Froilà de Marichalar i Borbó (n. 1998) Gran d’Espanya

6. SE Victoria Frederica de Marichalar i Borbó (n. 2000) Gran d’Espanya

7. SAR Cristina Frederica de Borbó i Grècia (n. 1965) Infanta d’Espanya i duquessa de Palma de Mallorca

8. SE Joan Valentí Urdangarin i Borbó (n. 1999) Gran d’Espanya

9. SE Pau Nicolau Urdangarin i Borbó (n.2000) Gran d’Espanya

10. SE Miquel Urdangarin i Borbó (n.2002) Gran d’Espanya

11. SE Irene Urdangarin (n.2005) Gran d’Espanya

12. SAR Pilar Alfonsa de Borbó i Borbó (n.1936) Infanta d’Espanya i duquessa de Badajoz

13. Joan Filibert Gómez-Acebo (n. 1969) Vescomte de la Torre

14. Bruno Alexandre Gómez-Acebo (n.1971)

15. Alexandre Joan Gómez-Acebo Cano (n. 2004)

16. Guillem Gómez-Acebo Cano (n.2005)

17. Bertran Lluis Alfons Gómez-Acebo i Borbó (n.1973)

18. Lluis Gómez-Acebo Ponte (n.2005)

19. Laura Gómez-Acebo Ponte (n.2006)

20. Ferran Humbert Gómez-Acebo i Borbó (n.1974)

21. Simoneta Lluisa Gómez-Acebo i Borbó (n.1968)

22. Lluis Joan Fernández-Sastrón Gómez-Acebo (n.1991)

23. Pere Pau Fernández-Sastrón Gómez-Acebo (n.1995)

24. Maria Mercè Fernández-Sastrón Gómez-Acebo (n.2000)

25. SAR Margarida Maria de Borbó i Borbó Dues-Sicilies (n.1939) Infanta d’Espanya, duquessa d’Hernani i Soria

26. Alfons Joan Zurita i Borbó (n.1973)

27. Maria Sofia Zurita i Borbó (n.1975)

Descendents de l’infant Jaume Enric V rei de França fill d’Alfons XIII

28. SM Lluis Alfons de Borbó Martínez-Bordiu (n.1974) Duc d’Anjou i de Borbó

29. SAR Eugenia de Borbó Vargas (n.2007)

30. Estefania Miquela de Borbó Landry (n.1968) filla bastarda de Gonçal de Borbó

31. Nicolau Alexandre de Borbó McMasters (n.1994)

32. Christian Sebastià de Borbó McMasters (n.1995)

33. Jaume Alfons Mc Masters i Borbó (n.1996)

34. Ricard Carles McMasters i Borbó (n.1998)

35. Alexandre Leandre McMasters de Borbó (n.2004)

Descendència de la 1a Branca bastarda d’Alfons XIII

36. Leandre Alfons de Borbó Ruiz (n. 1929) Fill bastard d’ Alfons XIII

37. Eduard Ruiz Moragas Vidal (n.1959) (amb descendència)

38. Leandre Ruiz Moragas i Mora (n. 19??)

39. Maria Cristina Ruiz Moragas Vidal (n.1953) (amb descendència)

40. Blanca Ruiz Moragas Vidal (n.1956) (amb descendència)

41. Mercè Ruiz Moragas Vidal (n.1960) (amb descendència)

Descendència de l’infanta Beatriu filla d’Alfons XIII

42. Marc Torlonia i Borbó (n.1937) 6e príncep de Civitella-Cesi

43. Joan Torlonia Caracciolo di Castegneto (n. 1962)

44. Estanislau Torlonia DeStefanis (n. 2005)

45. Victoria Torlonia McDonald (n.1971)

46. Josefina Lindsay Torlonia (n.1998)

47. Benet Marcalfons Lindsay Torlonia (n. 2001)

48. Caterina Torlonia Svitakova (n.1974)

49. Joan pau d’Albora Torlonia (n.2002) Comte d’Albora

50. Joan Marc d’Albora Torlonia (n.2003) Comte d’Albora

51. Sandra Victoria Torlonia i Borbó (n.1936)

52. Alexandre Lequio di Assaba Torlonia (n.1960) Comte Lequio

53. Climent Llorenç Lequio di Assaba Dell’Atte (n.1988) Comte Lequio

54. Joan Alexandre Lequio d’Assaba Garcia (n.1996) (fill d’Ana García Obregón)

55. Desideria Lequio di Assaba Torlonia (n.1962)

56. Joan Carles Tournon Lequio di Assaba (n. 1991) Comte Tournon

57. Jordi Tournon Lequio di Assaba (n.1994) Comte Tournon

58. Olimpia Torlonia i Borbó (n.1943)

59. Pau Weiller Torlonia (n.1970)

60. Beatriu Weiller Torlonia (n.1967)

61. Pau Weiller Corrêa do Lago (n.1996)

62. Antoni Corrêa do Lago Weiller (n.1999)

63. Helena Corrêa do Lago Weiller (n.1997)

64. Victoria Corrêa do Lago Weiller (n.2000)

65. Sibil·la Weiller Torlonia (n.1968) princesa de Luxemburg, Borbó-Parma i Nassau

66. SAR Pau-Lluis de Borbó-Parma Weiller (n.1998) príncep de Luxemburg, Borbó-Parma i Nassau

67. SAR Leopold Guillem de Borbó-Parma Weiller (n.2000) príncep de Luxemburg, Borbó-Parma i Nassau

68. SAR Joan Andreu de Borbó-Parma Weiller (n.2004) príncep de Luxemburg, Borbó-Parma i Nassau

69. SAR Carlota de Borbó-Parma Weiller (n.2000) princesa de Luxemburg, Borbó-Parma i Nassau

70. Cosima Weiller Torlonia (n.1984)

71. Domitila Weiller Torlonia (n.1985)

Per que es tan feble la monarquia avui dia?

2011-05-11T12:30:00.000+02:00

Crema de fotografies del rei, veus cada cop més altes demanant una república, parodies creixents sobre el rei i la seva família... Sembla que totes les precaucions preses (igualtat de l’home i la dona en la successió a la corona, bodes morganàtiques, legitimació de bastards, etc) no han impedit que s’obri la veda. I jo crec que es precisament la vulgarització de la institució el que ha provocat tot això. Perquè, amics meus desenganyeu-vos, la monarquia no es una institució democràtica i tractar de fer-la passar com a tal o vulgaritzar-la per que no es vegi no li crearà més simpaties. Qui es republicà no canviarà d’idea per que les primogènites accedeixin a al corona. L’únic que faran es buscar un altra excusa per criticar la Institució.

La monarquia sempre va tenir alguna cosa de sacerdotal, de sagrada. Una cosa que fascina i dona esperança als pobres, als dèbils i als oprimits. No es estrany que el poble tradicionalment sempre hagi vist un pare amorós en aquell rei que veia en les monedes i del que havia sentit a parlar però mai vist.

La monarquia te uns títols, uns ritus, unes tradicions i costums que son el que li donen legitimitat. Te unes regles i unes lleis perquè grans privilegis comporten grans obligacions i sacrificis. Encara avui hi ha gent que mira reverencialment al rei i oblida les penes i treballs al fer-ho. “Potser tot funciona malament al país” diuen “però es perquè els malvats polítics no obeeixen al bon rei”. Un rei ho te tot a l’abast i per tant manca d’ambicions o malicia.

Si els prínceps no s’interessen pels seus escuts heràldics, no busquen noms als arbres genealògics pels seus fills, no es casen entre els de la seva classe, es comencen a divorciar, descuiden els seus deures religiosos... Es a dir, si no son superiors, que fan allà dalt? Perdre el suport de qui valora tot això i guanyar el despreci de qui ho detesta. Això es el que fan. Si un príncep no creu en la institució que renunciï als seus drets però que no vulgui mantenir els seus privilegis sense carregar amb les obligacions. No es pot ser la puta i la Ramoneta al mateix temps.

Els drets que atorga la constitució no afecten a una família Reial perquè aquesta te uns privilegis necessaris per a al institució. No hi ha res gratuït.

Exemples del que cal fer

Mirem altres corones per veure que s’ha fet malament.

El primer que cal evitar son la falta d’ocupació i els sous de funcionaris que tenen alguns prínceps. Els sous de funcionari (vitalicis, automàtics, sense incentius o penalitzacions) indueixen a la indolència, l’avorriment i el desconcert. Es bó que tinguin una font d’ingressos independent. A la Gran Bretanya el príncep de Gales te un gran renda com a duc de Cornualla que gasta, a més de en la seva vida diària, en projectes que considera necessaris per al bé del seu poble.

De la mateixa manera, cal evitar l’ociositat en els prínceps. Hi ha regnes on son membres de ple dret del parlament. El príncep Carles d’Anglaterra, tan perseguit i tanmateix tan reflexiu i prudent, no para mai de entrevistar-se amb gent, de visitar llocs, per conèixer, escoltar i aprendre que cal fer. I els seus fills Guillem i Enric passen els anys buscant alguna cosa amb la que servir la Corona i el país. D’aquí al petició d’anys sabàtics que fan. D’aquí l’idea del príncep Harry de servir a l’ Irak emulant els seus avantpassats. Ha sigut només l’estupidesa dels politics el que ho ha impedit. No sabran que fer i es pararan la vida mà sobre mà però que ningú digui que no lluiten per saber com ha de servir la Corona al regne en el segle XXI.

Parlant de tot, cal dir que els prínceps hereus de Liechtenstein treballen de director del banc estatal fins que prenen la corona. Això els permet conèixer els seus súbdits i sentir els seus problemes. A Tailàndia els prínceps passen mitja vida en un monestir. En sortir son guia espiritual i estímul per al seu poble.

I això últim ens porta als valors religiosos. La falta d’aquests no ajuda a la convivència amb els ciutadans d’altres religions ni amb els ateus. A aquests últims tant els hi fa i els creients de qualsevol religió només els pot provocar enuig i escàndol. Mireu com estava Bèlgica amb Balduí com està ara amb Albert II? Balduí el Trist les fonts de diversió del qual eren assistir a misses contra Albert II l’amic de la cervesa i les putes. A Balduí, que devien imaginar dia i nit resant el rosari pel seu poble mai li haurien donat aquest disgust. Es desvivia massa per mantenir-lo unit i hauria sigut donar-li un disgust massa gran. En canvi al vividor d’en Albert li poden donar tots els cops que vulguin.

Conclusió

Les bodes morganàtiques amb gent que no ha estat ensenyat per a aquest càrrec ni educat en els valors que comporta no porten res de bó i molt de dolent. Precisament la monarquia es la professionalització del lideratge de l’Estat!! L’oblit de les tradicions, títols i ordes de cavalleria tampoc. Els prínceps no poden arribar a creure que son iguals als altres, que tenen els mateixos drets (igualtat de filles i fills, igualtat de bastards i legítims, dret a casar-se amb qui vulgui) que els altres perquè no es veritat.

Vindicació de la Monarquia

2011-05-11T12:28:00.002+02:00

La monarquia es la millor forma d’Estat que existeix. Significa la professionalització del lideratge de l’Estat lluny de partidisme. (El rei no forma part de cap partit i per tant ens representa a tots) La monarquia representa la continuïtat, el camí recte enfront dels cops de timó que representen els canvis de govern sobtats. A més, contra el que es creu, des de l’Edat Mitjana els reis poden ser deposats quan atempten contra les lleis o la Fe. A Catalunya tenim molts exemples: Joan II o Felip III (IV d’Espanya) van ser deposats.

Raons que la fan superior a altres formes de govern

El pensament monàrquic pur ja des del segle XIX es diferencia del liberalisme pel seu esperit foralista i descentralitzador (Cada títol reial es una entitat independent) i pel seu catolicisme, antídot infalible contra el feixisme, el comunisme i l’extremisme liberal-capitalista. A més, la monarquia es molt mes barata que una república. Es més estable i molt més fiable!

Els reis veuen el poder com quelcom natural mentre que algú no acostumat al poder pot patir megalomania i com el seu poder es limitat a uns anys i sotmès als gustos dels votants es pot corrompre fàcilment mirant més de enriquir-se abans de ser cessat que pel bé del poble. Un president de república tindrà sempre una actitud partidista i quan aprengui a governar serà cessat. En una república l’experiència i la professionalitat no son un valor.

Algú objectarà que el rei només confessa una religió mentre que els successius presidents de República poden ser de diferents religions. Això no es un argument concloent. No fa falta que passin pel lideratge de l’Estat diferents religions per que aquestes siguin respectades. Això ho garanteixen les lleis fonamentals.

També la creença que les monarquies tenen un origen antidemocràtic es fals. Des de l’edat mitjana la ciència política reconeix que l’origen de la monarquia com a institució bé com a delegació de poder del poble. El dret del primer rei escollit prové dels que l’escullen (monarquia electiva). Son només els seus successors els que poden apel·lar a la legitimació individual pel dret diví (legitimitat d’origen) que es segueix fonamentant en la delegació immemorial del poble en el monarca. I aquesta legitimitat d’origen està sempre supeditada a l’acatament de les lleis i els costums (legitimitat d’exercici). Sense legitimitat d’exercici un rei pot ser deposat.

I no es cert que els reis siguin de dretes. La preferència del rei Joan Carles pels socialistes per exemple, ho desmenteix. També podríem posar exemples de reis “progressistes” del segle XIX com Maximilià de Mèxic o Joan VI de Portugal. Només cal veure que el país més feliç d’Europa es el gran ducat de Liechtenstein on fa poc per referèndum van limitar el poder de l’executiu augmentant el del monarca.

La monarquia es confon amb la tirania o despotisme quan son dos tipus de govern diferents (com ho son democràcia i demagògia). Un rei es guia pels principis d’honor, està sotmès a les lleis i ha de ser moralment exemplar mentre que el tirà fa i desfà lleis manant al seu gust, es pot permetre una actitud depravada i no escolta al poble. No hi ha tirà comunista o feixista que tingui cap semblança amb un rei. Una monarquia no es una dictadura. I aquesta institució mai es anacrònica. S’ha adaptat a tots els temps creant molts tipus de monarquia: electiva, feudal, autoritària, burocràtica superfeudal, absolutista il·lustrada, parlamentaria, constitucional...

Fa riure que diguin que la monarquia es anacrònica quan es el regim republicà el vell i desfasat. On son les velles repúbliques mercantils? On es la república romana? Les repúbliques no evolucionen.

La república la promouen els envejosos, els ressentits pel fer de ser plebeus i els que hi tenen alguna obscura prebenda a guanyar amb ella. La resta son només infeliços que s’han cregut la utopia republicana. Sembla que aquest regim hauria de curar les malalties i tot. Hi ha hagut reis capaços de curar malalties amb la imposició de mans (recordem que els reis ho son per gracia divina) però mai ho he vist fer en una república.

Arrelament a Catalunya

Catalunya va néixer com a monarquia, catòlica per a més senyes. Només podríem sumar uns 20 anys de règims republicans en 1.000 anys d’història. I el representant actual d’aquesta Catalunya es el rei Joan Carles, descendents de desenes de comtes de Barcelona i entroncat amb totes les monarquies catòliques d’Europa. Si fins i tot es descendent de Gengis Khan!!.

El rei està arrelat a tots els racons de l’Estat (hi te avantpassats i historia). En canvi un president de república es simplement andalús o català. Això també ho podem aplicar a Catalunya. El rei es comte de Barcelona, Urgell, Besalú o Ribagorça i marques de Tortosa i Lleida.

El rei Joan Carles I i el seu fill han parlat català diverses vegades. Cap president de la II República ho va fer. I cal fer esment de l’anticatalanisme públic d’ Azaña molt diferent a l’actitud d’Alfons XIII, el seu fill Joan, que utilitzava el títol de comte de Barcelona, o el seu net Joan Carles I, que a l’exili emprava el títol de duc de Girona. A ells mai se’ls va sentir una paraula d’anticatalanisme. I recordem que en el nostre regim els discursos li son imposats al rei. No seria millor que fos lliure? No es la llibertat un dels nostres valors?

Fonts de debilitat

En un altre article parlaré dels abusos que estan minant la monàrquia arreu del món i en particular a Catalunya. Per ara ja he abusat prou de la paciencia del lector

Sobre els termes Islamofeixisme i feixisme clerical

2011-05-11T12:26:00.000+02:00

Últimament s’han posat de moda aquests dos termes que generen una gran confusió. No tenen cap valor dins la terminologia política i son molt perillosos per a la convivència pacifica al nostre país.

Que sàpiguen els cristians que parlen de islamofeixisme que menteixen i que atacant l’ Islam estan donant ales als que volen atacar a l’Església anomenant a certs règims i persones clerical-feixistes.

Expliquem quan van apareixer i desfem les confusions que creen:

L'Islamofeixisme

El mot islamofeixisme va apareixer a l'anglès (Islamofascism)als anys 90 per referir-se al terrorisme i/o fonamentalisme islàmic. Ara s’ha posat de moda al nostre país. Com en el cas dels que anomenen feixistes el Front National de Le Pen o la Plataforma X Catalunya d’Anglada el terme es un simple insult. Irrisori des del punt de vista intel·lectual i amb una falta de rigor absoluta. Seguint al professor de la UNED Pedro Carlos González Cuevas el fonamentalisme, al igual que el carlisme o l’ integrisme de per exemple mossèn Sardà i Salvany forma part del corrent de pensament polític conegut com a Teologia Política Tradicionalista mentre que el feixisme es una branca de la dreta revolucionaria.

Per començar no s’ha de confondre fonamentalisme amb islamisme així com no s’ha de confondre catolicisme amb integrisme. L’ islamisme es refereix al conjunt de dogmes i doctrines polítiques que constitueixen la religió mahometana mentre que el fonamentalisme es una corrent políticoreligiosa providencialista i fanàtica lligada a l’ Islam que utilitza mètodes terroristes.

Per altra part, el feixisme, o més ben dit la dreta revolucionaria, es un corrent ateu o obscurament pagà derivat del comunisme mentre que el fonamentalisme es confessional. La dreta revolucionaria es nacionalista. Dos països feixistes poden enfrontar-se pel control de un territori mentre que el fonamentalisme uneix els habitants de diferents països en un sol objectiu religiós . De la mateixa manera el feixisme te les seves bases en la filosofia il·lustrada mentre que el fonamentalisme les te en la teologia islàmica. No tenen res a veure. Tenen una cosmovisió, principis i objectius diferents.

El feixisme clerical

Passem ara al anomenat feixisme clerical. Aquest terme sorgí a Itàlia (clerico-fascismo) als anys 20 per referir-se a la facció del Partit Popular Italià (precursor de la Democràcia Cristiana) que va donar suport a Mussolini. Suposadament el va inventar el mateix president del Partit Popular, dom Luigi Sturzo.

No passa de ser un simple joc de paraules que pot portar a confusions i per això val més no utilitzar-lo. Com a feixistes clericals s’ha anomenat a règims tan dispars com el Portugal de Salazar, els Ustashas o Ustaxas de Croàcia, el regim franquista, la Guardia de Ferro rumana i fins i tot alguns simpatitzants del govern de George Bush!!

Com es pot veure serien clerical-feixistes una barreja de moviments conservadors autoritaris amb altres de dreta radical i de dreta revolucionaria. Però el catolicisme es incompatible amb el feixisme igual que ho es l’ islamisme. Alguns dels partits al·ludits com la Guardia de Ferro son de dreta revolucionaria ja que segueixen moltes idees semblants a les del feixisme o a les del nazisme. Però nazisme, feixisme i Guardia de Ferro son corrents diferents dins la tradició dretana revolucionaria. El feixisme es ateu, el nazisme pagà i la Guardia de Ferro cristiana Ortodoxa. Totes aquestes diferencies no es poden obviar. Però es que a més altres règims al·ludits no son ni de dreta revolucionaria. El franquisme i el regim de Salazar son conservadors autoritaris, una branca de la teologia política la qual esta formada per règims dictatorials basats en la doctrina social de l’església i la defensa de les estructures i classes dirigents.

Els quatre pals son el blasó dels comtes de Barcelona

2009-12-22T00:12:00.003+01:00

Aviat farà un segle que alguns heraldistes (espanyols es clar) tracten de discutir l'origen català del que vulgarment anomenem les quatre barres. Es consideren amb més legitimitat que, per exemple, Pere el Cerimoniós per decidir a qui pertany cada escut.

A Aragó pertanyen molts escuts privatius (Alcoraz, Sobrarb i Aïnsa) Per que aquesta obsessió amb el nostre? Per pur interès desnacionalitzador. Volen treure'ns els nostres símbols per transformar-nos en una simple regió d'Espanya que pagui i calli.

Doncs no ho permetrem! Encoratjo a tothom a llegir el llibre Els quatre pals del prestigios heraldista Armand de Fluvià per poder combatre totes aquestes mentides. I per donar una prova gràfica, aquest retrat de 1586 on Peronella d'Aragó està representada per la creu d'Alcoraz i Ramon Berenguer IV pels quatre pals.

La tradició ha considerat des de sempre que aquests eren els escuts que els corresponien i ara no permetren invencions ni revisisionismes. (I després diuen que nosaltres manipulem l'historia...)

Blasons pels gendres morganàtics

2009-12-21T23:09:00.011+01:00

Com va explicar fa anys l'heraldista català Armand de Fluvià al número 17 de la revista Paratge, Felip de Borbó va perdré la seva legitimitat històrica al casar-se morganaticament amb Letizia Ortiz. per això vaig quedar astorat dies enrere al descobrir que a Leticia Ortiz li han inventat un escut d’armes decorat amb la banda de Maria Lluisa (Quan li han concedit aquesta distinció?)

Més tard vaig veure que als marits morganàtics de les infantes també els havien inventat escut. Per exemple, el del senyor Iñaki Urdangarín. No utilitza les de la seva esposa com a duc consort de Palma sinó un diferent (i voltat per una banda que no reconec)

A l'esquerra podem veure el d'ell i a la dreta el d'ella:

(Espero que considerin que els fills d'aquest matrimoni heretaran l'escut del pare però amb aquesta monàrquia antitradicional que patim pot esperar-se tot...)

En tot cas, quina diferencia amb l'escut de Carles de Borbó-Dues Sicilies, l'actual hereu de legitimitat històrica i dinàstica. Felip de Borbó podrà dur el títol de princep d'Astùries perque li otorga la constitució però el veritable princep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer es Carles de Borbó-Dues Sicilies i Borbó-Parma, duc de Calabria. I aquestes son les seves armes:

L'alegria del sacerdoci

2009-12-21T22:55:00.002+01:00

Soc col·laborador de Germanor pel que rebo regularment els escrits del meu bisbe (q.D.g). L’últim que m’ha arribat es una preciosa carta pastoral sobre la vocació al sacerdoci ara que estem en un Any Sacerdotal i monsenyor Saiz Meneses compleix 25 anys de la seva ordenació sacerdotal. Recomano a tothom llegir-la ja que es preciosa i podria desvetllar alguna vocació.

Presentació

2009-08-04T02:52:00.002+02:00

L’any 1892 el futur bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, va publicar La Tradició Catalana, obra político-religiosa que defensava el catalanisme i la tradició cristiana catalana mantenint-se equidistant del tradicionalisme immobilista i el racionalisme ateu. Aquest llibre va ser determinant perquè els catòlics catalans passessin a militar al regionalisme catalanista.

El bloc Déu, indepèndencia,rei vol defensar el pensament de dreta i els valors de catolicisme i monarquia perquè creiem que amb ells podrem assolir la independència de Catalunya i crear un país fort i feliç.

Avui el pujolisme ha mort. Espanya ja està regenerada i ara dedica les seves forces a uniformar l'Estat entre altres formes, amb el traçat radial de l'AVE. Creiem que Catalunya s’enfonsa en la decadència degut als valors relativistes i esquerranosos del Tripartit en que no es valora l'esforç sinó que es viu obsessionat per l'estat del benestar. Hem perdut els valors de catolicisme, treball i tradició que van fer Catalunya gran fins fa pocs anys. No tenim homes com el beat Pere Tarrès per guiar el nostre poble.

Mentrestant Espanya ha trobat de nou el seu lloc al món de la mà del PP. L’espanyolisme ha renascut enfortit i tracta d’apropiar-se a Catalunya dels valors tradicionals i de dreta mentre ataca al cardenal-arquebisbe de Barcelona i a la dignitat de Catalunya. Es veritat que el catolicisme liberal d’alguns catalans, que podriem anomenar neomodernista, corromp la Fe però això no justifica les injuries d'alguns mitjans católics.

Aquest bloc vol defensar el veritable catolicisme, sense concessions de cap tipus al relativisme ni al modernisme de tants “creients” catalans. També defensarem els valors de la dreta, que pensem son els únics que poden aixecar la nostra pàtria i la monarquia com el regim més perfecte poer a la nostra terra.

L’autor es membre d’ E-cristians, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Ajuda a l’Església Necessitada. Fins fa 4 anys va simpatitzar amb el tradicionalisme carlí però el seu espanyolisme em va allunyar d'ells. Crec que només amb la independència Catalunya podra integrar els nous immigrants i encarar el futur.

Sobre l'apostasia

2009-08-04T02:46:00.000+02:00

La recerca de la Veritat es imperativa en les creences religioses. Mantenir-se en una quan els dubtes sumen més que els certeses es una impostura. Es hipocresia. Per això estic a favor de la apostasia. Si una persona pel contacte amb altres creences comença a tenir dubtes amb la seva religió ha de indagar. Estudiar la seva religió i la que li planteja preguntes. I si arriba a la conclusió que l’ altra religió està més a prop de la veritat que la seva ha de convertir-se a aquella. Tot el contrari es un insult a Déu. Cal apostar. Arriscar-se. Déu no admet els tebis.

Llavors es quan apostatem.

La moda esquerrana d’apostatar

Per això no puc suportar aquesta moda hippie-esquerranosa d’anar als bisbats a “apostatar” immortalitzada fa poc per la inefable Empar Moliner. Aquesta gent l’únic que fa es escopir en un do de Déu frívolament. No saben el que fan, només volen fer mal a l’Església debilitant-la però li fan mal d’una altra manera molt pitjor. Per a un creient, un de base i sobretot per un bisbe que ha d’enfrontar-s’hi, això es molt dolorós.

Es com si un fill renegues del seu pare sense tenir-ne cap motiu. “Però per que si jo t’estimo i no t’he maltractat mai?” preguntaria el pare. “No tinc cap raó” contestaria el fill “Es només pel gust de fer-te mal a veure si et mors del disgust i puc quedar-me els teus calers”

El bisbe auxiliar Carrera de Barcelona explicava en un article que qui va a apostatar no son enemics de l’idea de la existència de Déu però si que tenen una molt mala opinió (en part justificada, en part creada per els grups d’esquerra) de l’Església. Monsenyor Carrera es pregunta quanta culpa en deu tenir la jerarquia. Jo pregunto quanta culpa en tenen partits com Iniciativa.

Es tracta de una campanya política, no es tracta de cap decisió religiosa. Es una comèdia bufa en que molta gent apostata com un acte de militant d’esquerra. L’Església ha de ser destruïda, raonen ells, i per tant hem d’evitar que esgrimeixi el suport de la majoria de la població per a poder defensar-se i sobreviure. Per això difonen l’idea de l’apostasia i fins i tot creen pagines web sobre com fer-ho. Cosa aquesta ultima que sorprenia a un ingenu Carrera.

Per apostatar no cal que demani al bisbat que el borrin del registre de batejos. El bateig es en sentit religiós un sagrament inesborrable i en el judicial i civil un acte que com a ocorregut al passat no es pot esborrar. Ja per l’acte de abandonar la fe catòlica apostates. No calen tants flabiols per a tan poca música.

Considero que l’Església en l’examen preliminar de cada cas hauria de accedir al desig d’apostatar quan es tracta amb un esquerranós fanàtic i tossut que no atendrà a raons. Obstaculitzant la seva apostasia l’únic que s’aconsegueix es donar-los publicitat i animar més gent a apostatar pel gust d’anar a la contra. Només haurien de provar de fer entrar en raó la gent intoxicada per la publicitat roja. I tot això ho dic sabent la monstruositat que representa la apostasia però es tracta de un bé major. Permetre la pèrdua d’uns pocs per que no apostati un nombre major.

Els catòlics liberals en camvi no apostaten ni que els ofereixis diners

Qui desitjaria que apostatessin d’una vegada son els catòlics liberals. Sempre he detestat a aquella colla de modernistes que parlen de sacerdoci femení, combregar amb pa Bimbo, relativisme religiós, rebuig de els estructures de l’Església, dubtes en molts dels dogmes... i que tot i estar tan en desacord amb tot no marxen mai!

Però que fan a l’Església catòlica? Marxeu a una secta protestant o fundeu una nova religió. Sou molts! Podeu fer-ho! Ningú no us ho impedirà. Al màxim que arribaria la cosa es a que us excomuniquessin. Però com ells son tan llestos i tenen la raó en tot, que us importa que una església herètica, i potser satànica i tot, exerceixi una prerrogativa nul·la?

Ara l’Església Anglicana està ordenant dones i consagrant homosexuals com a bisbes. Això ha desfermat un gran corrent d’adhesions d’anglicans al catolicisme. Ells han estat conseqüents i trien. Els modernistes no ho son. Si els agrada tot allò haurien de convertir-se al anglicanisme. Omplirien el buit que creen les conversions al catolicisme.

Però es que em sembla que llavors no podrien fer el que tan els agrada. Anar a la contra, sentir-se taaan superiors i donar-nos lliçons a nosaltres, pobres mortals, catòlics infantils que creiem en l’Immaculada Concepció i altres dogmes alienants i retrògrads. Donar la tabarra vaja.

Discriminats per parlar català

2009-07-27T21:34:00.003+02:00

Això son alguns exemples del que passa cada dia al nostre pais. Gent discriminada, insultada o perseguida per exercir el seu dret de parlar català o per sentir-se orgullosos de ser catalans.

Repressió anticatalana a la frontera amb Catalunya Nord

Insultats per voler ser atesos en català

Insultats per no voler parlar espanyol

Teòlegs i sacerdots neomodernistes

2009-07-27T19:35:00.000+02:00

Al final un acaba cansat d'aquests teòlegs i sacerdots sempre critics amb el Papa i la doctrina eterna de l'Esglèsia. I més quan la realitat ens mostra que les confesions que han incorporat el sacerdoci femení o ha nomenat bisbes a notoris homosexuals perden fidels a milers. Fidels que la majoria de vegades passen a l'Esglesia Catòlica.

Amb la nova enciclica de Benet XVI hem hagut de tornar a sentir-los. Per sort ja no he sentit queixar-se al vell Hans Küng. Però Leonardo Boff, no menys vell, ha dit que al Papa li fa falta una mica de marxisme. S'imaginen que algú digues que al Papa li fa falta una mica de feixisme? O de liberalisme? Es que sa Santedat ha de consultar teoria política per establir doctrina?

Per altra part tenim a un tal José María Castillo. Teòleg que parla de crear la figura del defensor del creïent. Una entitat estatal encarregada de fiscalitzar la doctrina i fets de l'Esglesia. Això representaria destruir la llibertat religiosa.

No puc entendre aquesta gent que a més, com a pastors i teòlegs només produeixen confusió en els que seguim la doctrina catòlica. Si algú es sent agredit a la seva esglesia (per exemple si ordenen dones o prohibeixen el divorci) només cal que marxi a un altra confessió cristiana més propera al seu pensament.

No entenc perque no formen una Esglesia cismatica ja que no estan d'acord amb moltes coses fonamentals. Faria molt de bé a ambdues parts i jo continuaria considerant-los els meus germans. Equivocats però germans.

Son els nous modernistes i no volen marxar. Podrem posar-nos d'acord o caldrà fer-los fora com als lefebrians?

Jaume Balmes, el primer dels nostres polítics moderns

2009-07-27T18:52:00.000+02:00

Molts pobles i ciutats catalanes tenen algun carrer dedicat a Balmes, sacerdot, filòsof i polític català. ¿Per que? Jaume Balmes i Urpià (1810-1848) va ser el pare del conservadorisme català contemporani. Va sintetitzar un pensament que unís modernitat i tradició en la política catalana i espanyola. Les seves idees eren contraries a la independència de Catalunya però també a la vinculació dels catalans a partits d’àmbit espanyol el que el fa el primer exponent del catalanisme modern.

Precursor de la neoescolàstica, es va oposar al positivisme, al kantisme i al idealisme alemany que portaria al monstruós pensament marxista. Estava influenciat per la filosofia del sentit comú (common sense) de l’escola escocesa de Thomas Reid i William Hamilton (d’on sorgirà la ideologia del seny catalana) i per l’espiritualisme francès (Ozanam, Lacordaire, Montalebert, Dupanloup).

Fa uns dies vaig trobar a Internet un parell d’e-llibres de Jaume Balmes, el primer dels nostres polítics catòlics, i he cregut interessant posar-los a l’abast de qui visiti aquest bloc. Son una biografia i tres dels seus llibres:

Biografia (En castellà)

El Criterio (En castellà)

Ética (En castellà)

De la Certeza (en castellà)

Firmem tots per a tenir llistes obertes i desbloquejades a les eleccions!!

2009-07-27T18:20:00.000+02:00

MANIFEST AL SERVEI DELS CIUTADANS I DE LA DIGNITAT DEMOCRÀTICA

Al llarg d’aquests últims temps els ciutadans han pogut constatar que:

En les darreres tres convocatòries l’abstenció més els vots en blanc ha superat, o acostat molt el 50%.
Els seus mandataris només els tenen en compte cada quatre anys al moment de les eleccions.
Les llistes són tancades i bloquejades i furten a la ciutadania la seva representació i mandat.
El Parlament representa més els partits que els ciutadans.
No hi ha cap possibilitat de relació entre electors i elegit.
Es produeixen en ocasions determinats pactes electorals que desvirtuen el criteri dels votants.

Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic i el ciutadà se sent decebut.

Volem diputats que representin el poble més que el Secretari General del seu partit.

AQUESTA SITUACIÓ HA DE SER MODIFICADA i per això es vol demanar amb perseverança una NOVA LLEI ELECTORAL que:

Permeti l’elecció directa de cada diputat i regidor, respectant la proporcionalitat constitucionalment preceptiva.
Reguli la comunicació entre electors i elegits.
Reguli l’obligació del diputat a informar els electors de les lleis en tràmit i les raons de la seva intenció de vot.

Com és lògic, correspon al Parlament concretar aquests criteris en un projecte de llei electoral que els faci efectius sense desvirtuar-los

FEM UNA CRIDA a totes les persones, a totes les associacions i entitats de la societat civil, sigui quina sigui la seva activitat, per a mobilitzar-nos junts fins a obtenir una cosa tan elemental i necessària com és el dret d’escollir directament els nostres representants, la seva obligació d’informar i escoltar les nostres necessitats col·lectives, i que sàpiguen personalment que la seva continuïtat individual depèn dels nostres vots

Si esteu interessats a adherir-vos al manifest, entreu a l’apartat “Participa! Signa!” de la web www.accioperlademocracia.org

Jo ja fa temps que vaig signar!!

La revista "Verbo"

2009-07-27T18:14:00.000+02:00

Verbo, "revista de formación cívica y de acción cultural, según el derecho natural y cristiano" es una publicació sobre teoria política en la linia de "La ilustración liberal", "Mientras tanto" o "Cuadernos de pensamiento político". El que la fa especial es la seva ideologia teologico-política hereva del carlisme. La defensa d' una legislació basada en el Catolicisme i d'una monarquia de confesionalitat católica com a forma d'Estat son algunes de les coses que es poden trobar a les seves pàgines.

Qui estigui interessat en ella pot demanar un exemplar de prova a:

FUNDACIÓN SPEIRO, José Abasacal, 38 (antes general Sanjurjo) Teléf. 91 447 32 31 - 28003 Madrid

Alternativa Española i els catalans

2009-07-27T17:46:00.000+02:00

Entre les escases opcions "católiques", alguns catalans van escollir votar Alternativa Española a les ultimes eleccions europees per defensar les idees religioses a Brusseles. Segurament van optar per aquesta opció i no per Ciutadans-Libertas perque desaprovaven l'anticatalanisme d'aquesta última. Lamento comunicar a tots ells que uns membres d'aquesta formació han parlat a Radio Intereconomia sobre "Cataluña como sanguijuela histórica de España". En aquest programa han donat com a certs tots els prejudicis que pateix catalunya des dels escrits de Quevedo als nostres dies.

Qui ho vulgui sentir aqui te l'enllaç al programa

Això ens ha de servir per entendre que la catalanofobia s'escampa fins i tot entre els que haurien de ser els nostres germans de Fe. Però entre ciutadans de diferents païssos no hi ha mai germanor religiosa. Ells ens consideren uns sediciosos encara que no siguem independentistes i cap mena de pedagogia els farà camviar. L'única manera de que sobrevisqui Catalunya i sobretot la fe del seu poble es mitjançant l'independència. Només així podrem tenir una conferencia episcopal propia i podrem defensar la nostra manera de creure.

Josep Anglada i la llibertat de pensament

2009-07-27T17:29:00.000+02:00

Per quedar bé tothom malparla de Josep Anglada. De l’ immigració, que es un problema que cal gestionar, no en parlarem pas però d’Anglada sí. I mentrestant, el seu partit, que ofereix respostes, va guanyant vots i seguidors.

A mi el fenomen Anglada em fascina. Trobo que feia temps que calia un partit d’aquest tipus. Per higiene democràtica. Expressa el que molts pensen i es només amb l’expressió pública d’aquestes idees com els altres partits podran intentar rebatre-les i donar resposta a les inquietuds que les creen. Penso el mateix sobre Ciutadans-Partido de la Ciudadanía que està a les antipodes del meu ideari. Però precisament per això cal que existeixi. A major diversitat d'idees major garantia de llibertat i democracia.

Per altra part es mentida que Anglada sigui feixista. Segurament mai ho ha sigut. Va ser un franquista d’última hora i després va passar per Fuerza Nueva. El franquisme no era pas un regim feixista i Blas Piñar ha estat sempre més carlí que falangista per dir-ho així. Anglada deu ser conservador autoritari o potser de dreta radical però no te en la seva ideologia cap dels principis del feixisme. Islamòfob si que ho es.

Però es que aquí el principi està en que te tot el dret a pensar el que vulgui i a proposar tot el que cregui oportú per al bon govern. A mi les idees d’Anglada no m’escandalitzen i posats a prohibir partits podríem il·legalitzar molts. Que Anglada atempta contra el sistema? Més ho fa Esquerra que es republicana. Els recordo que vivim en una monarquia. Que es indignant el que diu? Més m’indignen a mi algunes declaracions anticlericals de membres d’Iniciativa i m’aguanto perquè tenim llibertat d’expressió. Que te intencions abominables? Alguns membres del PSOE promouen l’avortament lliure que es el mateix que assassinar nens innocents però es que ells poden proposar el que vulguin i si es vota serà llei. Miri, em sembla que Anglada no ha parlat mai de matar immigrants. Només d’expulsar-los.

El que si que ens posaríem d’acord es a censurar que Anglada amagui part de les seves idees però mentre en el moment de governar no trenques promeses ni fes coses que no hagués explicat en el seu programa no hi veig res il·legal. El que hauríem de penalitzar es que algú digui que aprovarà l’Estatut i no ho faci o que prometi moderació si governa i després promogui una política radical-socialista com ha fet Zapatero en ambdós casos.

Conclusions

En resum, que si es legal un partit republicà o un de comunista i poden expressar idees i executar polítiques que atemptin contra les creences catòliques de gran part de la població un altre pot proposar nous camins. Es poden proposar fins i tot reformes constitucionals i canvis en el sistema democràtic. Que no caldria reformar el poder judicial independitzant-lo dels partits polítics? Que no caldrien llistes obertes a les eleccions? Que no es una vergonya el poder dels partits? Caldria més representació per a les associacions i dels pobles i menys disciplina de vot.

I si algú vol que desaparegui la Plataforma X Catalunya que digui als governs que han de crear sistemes que integrin els immigrants de manera que no siguin problemàtics i no provoquin rebuig en la població. Sinó seguirà creixent el malestar i Anglada arribarà a governar.

Catalunya, terra de sants

2009-07-27T17:21:00.000+02:00

Oferim l’enllaç a l’article en castellà de Francisco José Fernández de la Cigonya titulat Cataluña, tierra de santos sobre els sants que ha donat Catalunya. Considerem que es interessant per donar a conèixer la veritable identitat de la nostra terra tot i no estar d’acord amb la ideologia espanyolista de l’article. Aquest es llarguíssim (hi ha tantíssims sants catalans) però val la pena.

http://idd0098d.eresmas.net/catsants.ht

El nostre estatut es un nyap

2009-07-27T11:26:00.002+02:00

Jo considero que el millor estatut per Catalunya seria la Constitució d'un estat independent però posats a tenir Estatut aquest seria molt millorable. Està ple de perjudicis esquerranosos.

Per començar defineix malament la bandera i oblida l'escut (Serà perque el remata una corona reial?) Sobre això us remeto al magnific article de l'heraldista Armand de Fluvià.

A més, el Tripartit va fer l'Estatut amb una actitud sectària envers els creients. CiU va aconseguir eliminar-ne els punts més aberrants però altres segueixen sent manifestament millorables. A la tramitació parlamentaria de Madrid van retallar de tot menys el que tocava i no crec que el Tribunal Constitucional estigui interessat a arranjar-ho.

En aquest video dividit en tres parts 1, 2, 3 Josep Miró i Ardévol, president d' E-Cristians, parla al programa Testimonis amb Jordi Suriol a Sant Josep TV sobre els articles del nou Estatut que ignoren les creences dels catòlics o son contraries a elles. Esperem que serveixin de base perquè la futura Constitució d'una Catalunya independent integri a tothom, creients i no creients, dretans i esquerrans.