Els quatre pals son el blasó dels comtes de Barcelona

Aviat farà un segle que alguns heraldistes (espanyols es clar) tracten de discutir l'origen català del que vulgarment anomenem les quatre barres. Es consideren amb més legitimitat que, per exemple, Pere el Cerimoniós per decidir a qui pertany cada escut.

A Aragó pertanyen molts escuts privatius (Alcoraz, Sobrarb i Aïnsa) Per que aquesta obsessió amb el nostre? Per pur interès desnacionalitzador. Volen treure'ns els nostres símbols per transformar-nos en una simple regió d'Espanya que pagui i calli.

Doncs no ho permetrem! Encoratjo a tothom a llegir el llibre Els quatre pals del prestigios heraldista Armand de Fluvià per poder combatre totes aquestes mentides. I per donar una prova gràfica, aquest retrat de 1586 on Peronella d'Aragó està representada per la creu d'Alcoraz i Ramon Berenguer IV pels quatre pals.

La tradició ha considerat des de sempre que aquests eren els escuts que els corresponien i ara no permetren invencions ni revisisionismes. (I després diuen que nosaltres manipulem l'historia...)

Blasons pels gendres morganàtics

Com va explicar fa anys l'heraldista català Armand de Fluvià al número 17 de la revista Paratge, Felip de Borbó va perdré la seva legitimitat històrica al casar-se morganaticament amb Letizia Ortiz. per això vaig quedar astorat dies enrere al descobrir que a Leticia Ortiz li han inventat un escut d’armes decorat amb la banda de Maria Lluisa (Quan li han concedit aquesta distinció?)

Més tard vaig veure que als marits morganàtics de les infantes també els havien inventat escut. Per exemple, el del senyor Iñaki Urdangarín. No utilitza les de la seva esposa com a duc consort de Palma sinó un diferent (i voltat per una banda que no reconec)

A l'esquerra podem veure el d'ell i a la dreta el d'ella:

(Espero que considerin que els fills d'aquest matrimoni heretaran l'escut del pare però amb aquesta monàrquia antitradicional que patim pot esperar-se tot...)

En tot cas, quina diferencia amb l'escut de Carles de Borbó-Dues Sicilies, l'actual hereu de legitimitat històrica i dinàstica. Felip de Borbó podrà dur el títol de princep d'Astùries perque li otorga la constitució però el veritable princep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer es Carles de Borbó-Dues Sicilies i Borbó-Parma, duc de Calabria. I aquestes son les seves armes:

L'alegria del sacerdoci

Soc col·laborador de Germanor pel que rebo regularment els escrits del meu bisbe (q.D.g). L’últim que m’ha arribat es una preciosa carta pastoral sobre la vocació al sacerdoci ara que estem en un Any Sacerdotal i monsenyor Saiz Meneses compleix 25 anys de la seva ordenació sacerdotal. Recomano a tothom llegir-la ja que es preciosa i podria desvetllar alguna vocació.

Presentació

L’any 1892 el futur bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, va publicar La Tradició Catalana, obra político-religiosa que defensava el catalanisme i la tradició cristiana catalana mantenint-se equidistant del tradicionalisme immobilista i el racionalisme ateu. Aquest llibre va ser determinant perquè els catòlics catalans passessin a militar al regionalisme catalanista.

El bloc Déu, indepèndencia,rei vol defensar el pensament de dreta i els valors de catolicisme i monarquia perquè creiem que amb ells podrem assolir la independència de Catalunya i crear un país fort i feliç.

Avui el pujolisme ha mort. Espanya ja està regenerada i ara dedica les seves forces a uniformar l'Estat entre altres formes, amb el traçat radial de l'AVE. Creiem que Catalunya s’enfonsa en la decadència degut als valors relativistes i esquerranosos del Tripartit en que no es valora l'esforç sinó que es viu obsessionat per l'estat del benestar. Hem perdut els valors de catolicisme, treball i tradició que van fer Catalunya gran fins fa pocs anys. No tenim homes com el beat Pere Tarrès per guiar el nostre poble.

Mentrestant Espanya ha trobat de nou el seu lloc al món de la mà del PP. L’espanyolisme ha renascut enfortit i tracta d’apropiar-se a Catalunya dels valors tradicionals i de dreta mentre ataca al cardenal-arquebisbe de Barcelona i a la dignitat de Catalunya. Es veritat que el catolicisme liberal d’alguns catalans, que podriem anomenar neomodernista, corromp la Fe però això no justifica les injuries d'alguns mitjans católics.

Aquest bloc vol defensar el veritable catolicisme, sense concessions de cap tipus al relativisme ni al modernisme de tants “creients” catalans. També defensarem els valors de la dreta, que pensem son els únics que poden aixecar la nostra pàtria i la monarquia com el regim més perfecte poer a la nostra terra.

L’autor es membre d’ E-cristians, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Ajuda a l’Església Necessitada. Fins fa 4 anys va simpatitzar amb el tradicionalisme carlí però el seu espanyolisme em va allunyar d'ells. Crec que només amb la independència Catalunya podra integrar els nous immigrants i encarar el futur.

Sobre l'apostasia

La recerca de la Veritat es imperativa en les creences religioses. Mantenir-se en una quan els dubtes sumen més que els certeses es una impostura. Es hipocresia. Per això estic a favor de la apostasia. Si una persona pel contacte amb altres creences comença a tenir dubtes amb la seva religió ha de indagar. Estudiar la seva religió i la que li planteja preguntes. I si arriba a la conclusió que l’ altra religió està més a prop de la veritat que la seva ha de convertir-se a aquella. Tot el contrari es un insult a Déu. Cal apostar. Arriscar-se. Déu no admet els tebis.

Llavors es quan apostatem.

La moda esquerrana d’apostatar

Per això no puc suportar aquesta moda hippie-esquerranosa d’anar als bisbats a “apostatar” immortalitzada fa poc per la inefable Empar Moliner. Aquesta gent l’únic que fa es escopir en un do de Déu frívolament. No saben el que fan, només volen fer mal a l’Església debilitant-la però li fan mal d’una altra manera molt pitjor. Per a un creient, un de base i sobretot per un bisbe que ha d’enfrontar-s’hi, això es molt dolorós.

Es com si un fill renegues del seu pare sense tenir-ne cap motiu. “Però per que si jo t’estimo i no t’he maltractat mai?” preguntaria el pare. “No tinc cap raó” contestaria el fill “Es només pel gust de fer-te mal a veure si et mors del disgust i puc quedar-me els teus calers”

El bisbe auxiliar Carrera de Barcelona explicava en un article que qui va a apostatar no son enemics de l’idea de la existència de Déu però si que tenen una molt mala opinió (en part justificada, en part creada per els grups d’esquerra) de l’Església. Monsenyor Carrera es pregunta quanta culpa en deu tenir la jerarquia. Jo pregunto quanta culpa en tenen partits com Iniciativa.

Es tracta de una campanya política, no es tracta de cap decisió religiosa. Es una comèdia bufa en que molta gent apostata com un acte de militant d’esquerra. L’Església ha de ser destruïda, raonen ells, i per tant hem d’evitar que esgrimeixi el suport de la majoria de la població per a poder defensar-se i sobreviure. Per això difonen l’idea de l’apostasia i fins i tot creen pagines web sobre com fer-ho. Cosa aquesta ultima que sorprenia a un ingenu Carrera.

Per apostatar no cal que demani al bisbat que el borrin del registre de batejos. El bateig es en sentit religiós un sagrament inesborrable i en el judicial i civil un acte que com a ocorregut al passat no es pot esborrar. Ja per l’acte de abandonar la fe catòlica apostates. No calen tants flabiols per a tan poca música.

Considero que l’Església en l’examen preliminar de cada cas hauria de accedir al desig d’apostatar quan es tracta amb un esquerranós fanàtic i tossut que no atendrà a raons. Obstaculitzant la seva apostasia l’únic que s’aconsegueix es donar-los publicitat i animar més gent a apostatar pel gust d’anar a la contra. Només haurien de provar de fer entrar en raó la gent intoxicada per la publicitat roja. I tot això ho dic sabent la monstruositat que representa la apostasia però es tracta de un bé major. Permetre la pèrdua d’uns pocs per que no apostati un nombre major.

Els catòlics liberals en camvi no apostaten ni que els ofereixis diners

Qui desitjaria que apostatessin d’una vegada son els catòlics liberals. Sempre he detestat a aquella colla de modernistes que parlen de sacerdoci femení, combregar amb pa Bimbo, relativisme religiós, rebuig de els estructures de l’Església, dubtes en molts dels dogmes... i que tot i estar tan en desacord amb tot no marxen mai!

Però que fan a l’Església catòlica? Marxeu a una secta protestant o fundeu una nova religió. Sou molts! Podeu fer-ho! Ningú no us ho impedirà. Al màxim que arribaria la cosa es a que us excomuniquessin. Però com ells son tan llestos i tenen la raó en tot, que us importa que una església herètica, i potser satànica i tot, exerceixi una prerrogativa nul·la?

Ara l’Església Anglicana està ordenant dones i consagrant homosexuals com a bisbes. Això ha desfermat un gran corrent d’adhesions d’anglicans al catolicisme. Ells han estat conseqüents i trien. Els modernistes no ho son. Si els agrada tot allò haurien de convertir-se al anglicanisme. Omplirien el buit que creen les conversions al catolicisme.

Però es que em sembla que llavors no podrien fer el que tan els agrada. Anar a la contra, sentir-se taaan superiors i donar-nos lliçons a nosaltres, pobres mortals, catòlics infantils que creiem en l’Immaculada Concepció i altres dogmes alienants i retrògrads. Donar la tabarra vaja.

Discriminats per parlar català

Això son alguns exemples del que passa cada dia al nostre pais. Gent discriminada, insultada o perseguida per exercir el seu dret de parlar català o per sentir-se orgullosos de ser catalans.

Repressió anticatalana a la frontera amb Catalunya Nord

Insultats per voler ser atesos en català

Insultats per no voler parlar espanyol

Teòlegs i sacerdots neomodernistes

Al final un acaba cansat d'aquests teòlegs i sacerdots sempre critics amb el Papa i la doctrina eterna de l'Esglèsia. I més quan la realitat ens mostra que les confesions que han incorporat el sacerdoci femení o ha nomenat bisbes a notoris homosexuals perden fidels a milers. Fidels que la majoria de vegades passen a l'Esglesia Catòlica.

Amb la nova enciclica de Benet XVI hem hagut de tornar a sentir-los. Per sort ja no he sentit queixar-se al vell Hans Küng. Però Leonardo Boff, no menys vell, ha dit que al Papa li fa falta una mica de marxisme. S'imaginen que algú digues que al Papa li fa falta una mica de feixisme? O de liberalisme? Es que sa Santedat ha de consultar teoria política per establir doctrina?

Per altra part tenim a un tal José María Castillo. Teòleg que parla de crear la figura del defensor del creïent. Una entitat estatal encarregada de fiscalitzar la doctrina i fets de l'Esglesia. Això representaria destruir la llibertat religiosa.

No puc entendre aquesta gent que a més, com a pastors i teòlegs només produeixen confusió en els que seguim la doctrina catòlica. Si algú es sent agredit a la seva esglesia (per exemple si ordenen dones o prohibeixen el divorci) només cal que marxi a un altra confessió cristiana més propera al seu pensament.

No entenc perque no formen una Esglesia cismatica ja que no estan d'acord amb moltes coses fonamentals. Faria molt de bé a ambdues parts i jo continuaria considerant-los els meus germans. Equivocats però germans.

Son els nous modernistes i no volen marxar. Podrem posar-nos d'acord o caldrà fer-los fora com als lefebrians?

Jaume Balmes, el primer dels nostres polítics moderns

Molts pobles i ciutats catalanes tenen algun carrer dedicat a Balmes, sacerdot, filòsof i polític català. ¿Per que? Jaume Balmes i Urpià (1810-1848) va ser el pare del conservadorisme català contemporani. Va sintetitzar un pensament que unís modernitat i tradició en la política catalana i espanyola. Les seves idees eren contraries a la independència de Catalunya però també a la vinculació dels catalans a partits d’àmbit espanyol el que el fa el primer exponent del catalanisme modern.

Precursor de la neoescolàstica, es va oposar al positivisme, al kantisme i al idealisme alemany que portaria al monstruós pensament marxista. Estava influenciat per la filosofia del sentit comú (common sense) de l’escola escocesa de Thomas Reid i William Hamilton (d’on sorgirà la ideologia del seny catalana) i per l’espiritualisme francès (Ozanam, Lacordaire, Montalebert, Dupanloup).

Fa uns dies vaig trobar a Internet un parell d’e-llibres de Jaume Balmes, el primer dels nostres polítics catòlics, i he cregut interessant posar-los a l’abast de qui visiti aquest bloc. Son una biografia i tres dels seus llibres:

Biografia (En castellà)

El Criterio (En castellà)

Ética (En castellà)

De la Certeza (en castellà)

Firmem tots per a tenir llistes obertes i desbloquejades a les eleccions!!

MANIFEST AL SERVEI DELS CIUTADANS I DE LA DIGNITAT DEMOCRÀTICA

Al llarg d’aquests últims temps els ciutadans han pogut constatar que:

• En les darreres tres convocatòries l’abstenció més els vots en blanc ha superat, o acostat molt el 50%.
• Els seus mandataris només els tenen en compte cada quatre anys al moment de les eleccions.
• Les llistes són tancades i bloquejades i furten a la ciutadania la seva representació i mandat.
• El Parlament representa més els partits que els ciutadans.
• No hi ha cap possibilitat de relació entre electors i elegit.
• Es produeixen en ocasions determinats pactes electorals que desvirtuen el criteri dels votants.

Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic i el ciutadà se sent decebut.

Volem diputats que representin el poble més que el Secretari General del seu partit.

AQUESTA SITUACIÓ HA DE SER MODIFICADA i per això es vol demanar amb perseverança una NOVA LLEI ELECTORAL que:

1. Permeti l’elecció directa de cada diputat i regidor, respectant la proporcionalitat constitucionalment preceptiva.
2. Reguli la comunicació entre electors i elegits.
3. Reguli l’obligació del diputat a informar els electors de les lleis en tràmit i les raons de la seva intenció de vot.

Com és lògic, correspon al Parlament concretar aquests criteris en un projecte de llei electoral que els faci efectius sense desvirtuar-los

FEM UNA CRIDA a totes les persones, a totes les associacions i entitats de la societat civil, sigui quina sigui la seva activitat, per a mobilitzar-nos junts fins a obtenir una cosa tan elemental i necessària com és el dret d’escollir directament els nostres representants, la seva obligació d’informar i escoltar les nostres necessitats col·lectives, i que sàpiguen personalment que la seva continuïtat individual depèn dels nostres vots

Si esteu interessats a adherir-vos al manifest, entreu a l’apartat “Participa! Signa!” de la web www.accioperlademocracia.org

Jo ja fa temps que vaig signar!!

La revista "Verbo"

Verbo, "revista de formación cívica y de acción cultural, según el derecho natural y cristiano" es una publicació sobre teoria política en la linia de "La ilustración liberal", "Mientras tanto" o "Cuadernos de pensamiento político". El que la fa especial es la seva ideologia teologico-política hereva del carlisme. La defensa d' una legislació basada en el Catolicisme i d'una monarquia de confesionalitat católica com a forma d'Estat son algunes de les coses que es poden trobar a les seves pàgines.

Qui estigui interessat en ella pot demanar un exemplar de prova a:

FUNDACIÓN SPEIRO, José Abasacal, 38 (antes general Sanjurjo) Teléf. 91 447 32 31 - 28003 Madrid

Alternativa Española i els catalans

Entre les escases opcions "católiques", alguns catalans van escollir votar Alternativa Española a les ultimes eleccions europees per defensar les idees religioses a Brusseles. Segurament van optar per aquesta opció i no per Ciutadans-Libertas perque desaprovaven l'anticatalanisme d'aquesta última. Lamento comunicar a tots ells que uns membres d'aquesta formació han parlat a Radio Intereconomia sobre "Cataluña como sanguijuela histórica de España". En aquest programa han donat com a certs tots els prejudicis que pateix catalunya des dels escrits de Quevedo als nostres dies.

Qui ho vulgui sentir aqui te l'enllaç al programa

Això ens ha de servir per entendre que la catalanofobia s'escampa fins i tot entre els que haurien de ser els nostres germans de Fe. Però entre ciutadans de diferents païssos no hi ha mai germanor religiosa. Ells ens consideren uns sediciosos encara que no siguem independentistes i cap mena de pedagogia els farà camviar. L'única manera de que sobrevisqui Catalunya i sobretot la fe del seu poble es mitjançant l'independència. Només així podrem tenir una conferencia episcopal propia i podrem defensar la nostra manera de creure.

Josep Anglada i la llibertat de pensament

Per quedar bé tothom malparla de Josep Anglada. De l’ immigració, que es un problema que cal gestionar, no en parlarem pas però d’Anglada sí. I mentrestant, el seu partit, que ofereix respostes, va guanyant vots i seguidors.

A mi el fenomen Anglada em fascina. Trobo que feia temps que calia un partit d’aquest tipus. Per higiene democràtica. Expressa el que molts pensen i es només amb l’expressió pública d’aquestes idees com els altres partits podran intentar rebatre-les i donar resposta a les inquietuds que les creen. Penso el mateix sobre Ciutadans-Partido de la Ciudadanía que està a les antipodes del meu ideari. Però precisament per això cal que existeixi. A major diversitat d'idees major garantia de llibertat i democracia.

Per altra part es mentida que Anglada sigui feixista. Segurament mai ho ha sigut. Va ser un franquista d’última hora i després va passar per Fuerza Nueva. El franquisme no era pas un regim feixista i Blas Piñar ha estat sempre més carlí que falangista per dir-ho així. Anglada deu ser conservador autoritari o potser de dreta radical però no te en la seva ideologia cap dels principis del feixisme. Islamòfob si que ho es.

Però es que aquí el principi està en que te tot el dret a pensar el que vulgui i a proposar tot el que cregui oportú per al bon govern. A mi les idees d’Anglada no m’escandalitzen i posats a prohibir partits podríem il·legalitzar molts. Que Anglada atempta contra el sistema? Més ho fa Esquerra que es republicana. Els recordo que vivim en una monarquia. Que es indignant el que diu? Més m’indignen a mi algunes declaracions anticlericals de membres d’Iniciativa i m’aguanto perquè tenim llibertat d’expressió. Que te intencions abominables? Alguns membres del PSOE promouen l’avortament lliure que es el mateix que assassinar nens innocents però es que ells poden proposar el que vulguin i si es vota serà llei. Miri, em sembla que Anglada no ha parlat mai de matar immigrants. Només d’expulsar-los.

El que si que ens posaríem d’acord es a censurar que Anglada amagui part de les seves idees però mentre en el moment de governar no trenques promeses ni fes coses que no hagués explicat en el seu programa no hi veig res il·legal. El que hauríem de penalitzar es que algú digui que aprovarà l’Estatut i no ho faci o que prometi moderació si governa i després promogui una política radical-socialista com ha fet Zapatero en ambdós casos.

Conclusions

En resum, que si es legal un partit republicà o un de comunista i poden expressar idees i executar polítiques que atemptin contra les creences catòliques de gran part de la població un altre pot proposar nous camins. Es poden proposar fins i tot reformes constitucionals i canvis en el sistema democràtic. Que no caldria reformar el poder judicial independitzant-lo dels partits polítics? Que no caldrien llistes obertes a les eleccions? Que no es una vergonya el poder dels partits? Caldria més representació per a les associacions i dels pobles i menys disciplina de vot.

I si algú vol que desaparegui la Plataforma X Catalunya que digui als governs que han de crear sistemes que integrin els immigrants de manera que no siguin problemàtics i no provoquin rebuig en la població. Sinó seguirà creixent el malestar i Anglada arribarà a governar.

Catalunya, terra de sants

Oferim l’enllaç a l’article en castellà de Francisco José Fernández de la Cigonya titulat Cataluña, tierra de santos sobre els sants que ha donat Catalunya. Considerem que es interessant per donar a conèixer la veritable identitat de la nostra terra tot i no estar d’acord amb la ideologia espanyolista de l’article. Aquest es llarguíssim (hi ha tantíssims sants catalans) però val la pena.

http://idd0098d.eresmas.net/catsants.ht

El nostre estatut es un nyap

Jo considero que el millor estatut per Catalunya seria la Constitució d'un estat independent però posats a tenir Estatut aquest seria molt millorable. Està ple de perjudicis esquerranosos.

Per començar defineix malament la bandera i oblida l'escut (Serà perque el remata una corona reial?) Sobre això us remeto al magnific article de l'heraldista Armand de Fluvià.

A més, el Tripartit va fer l'Estatut amb una actitud sectària envers els creients. CiU va aconseguir eliminar-ne els punts més aberrants però altres segueixen sent manifestament millorables. A la tramitació parlamentaria de Madrid van retallar de tot menys el que tocava i no crec que el Tribunal Constitucional estigui interessat a arranjar-ho.

En aquest video dividit en tres parts 1, 2, 3 Josep Miró i Ardévol, president d' E-Cristians, parla al programa Testimonis amb Jordi Suriol a Sant Josep TV sobre els articles del nou Estatut que ignoren les creences dels catòlics o son contraries a elles. Esperem que serveixin de base perquè la futura Constitució d'una Catalunya independent integri a tothom, creients i no creients, dretans i esquerrans.