dilluns, 27 de juliol del 2009

Discriminats per parlar català

Això son alguns exemples del que passa cada dia al nostre pais. Gent discriminada, insultada o perseguida per exercir el seu dret de parlar català o per sentir-se orgullosos de ser catalans.

Repressió anticatalana a la frontera amb Catalunya Nord

Insultats per voler ser atesos en català

Insultats per no voler parlar espanyol

Teòlegs i sacerdots neomodernistes

Al final un acaba cansat d'aquests teòlegs i sacerdots sempre critics amb el Papa i la doctrina eterna de l'Esglèsia. I més quan la realitat ens mostra que les confesions que han incorporat el sacerdoci femení o ha nomenat bisbes a notoris homosexuals perden fidels a milers. Fidels que la majoria de vegades passen a l'Esglesia Catòlica.

Amb la nova enciclica de Benet XVI hem hagut de tornar a sentir-los. Per sort ja no he sentit queixar-se al vell Hans Küng. Però Leonardo Boff, no menys vell, ha dit que al Papa li fa falta una mica de marxisme. S'imaginen que algú digues que al Papa li fa falta una mica de feixisme? O de liberalisme? Es que sa Santedat ha de consultar teoria política per establir doctrina?

Per altra part tenim a un tal José María Castillo. Teòleg que parla de crear la figura del defensor del creïent. Una entitat estatal encarregada de fiscalitzar la doctrina i fets de l'Esglesia. Això representaria destruir la llibertat religiosa.

No puc entendre aquesta gent que a més, com a pastors i teòlegs només produeixen confusió en els que seguim la doctrina catòlica. Si algú es sent agredit a la seva esglesia (per exemple si ordenen dones o prohibeixen el divorci) només cal que marxi a un altra confessió cristiana més propera al seu pensament.

No entenc perque no formen una Esglesia cismatica ja que no estan d'acord amb moltes coses fonamentals. Faria molt de bé a ambdues parts i jo continuaria considerant-los els meus germans. Equivocats però germans.

Son els nous modernistes i no volen marxar. Podrem posar-nos d'acord o caldrà fer-los fora com als lefebrians?

Jaume Balmes, el primer dels nostres polítics moderns

Molts pobles i ciutats catalanes tenen algun carrer dedicat a Balmes, sacerdot, filòsof i polític català. ¿Per que? Jaume Balmes i Urpià (1810-1848) va ser el pare del conservadorisme català contemporani. Va sintetitzar un pensament que unís modernitat i tradició en la política catalana i espanyola. Les seves idees eren contraries a la independència de Catalunya però també a la vinculació dels catalans a partits d’àmbit espanyol el que el fa el primer exponent del catalanisme modern.

Precursor de la neoescolàstica, es va oposar al positivisme, al kantisme i al idealisme alemany que portaria al monstruós pensament marxista. Estava influenciat per la filosofia del sentit comú (common sense) de l’escola escocesa de Thomas Reid i William Hamilton (d’on sorgirà la ideologia del seny catalana) i per l’espiritualisme francès (Ozanam, Lacordaire, Montalebert, Dupanloup).

Fa uns dies vaig trobar a Internet un parell d’e-llibres de Jaume Balmes, el primer dels nostres polítics catòlics, i he cregut interessant posar-los a l’abast de qui visiti aquest bloc. Son una biografia i tres dels seus llibres:

Biografia (En castellà)

El Criterio (En castellà)

Ética (En castellà)

De la Certeza (en castellà)

Firmem tots per a tenir llistes obertes i desbloquejades a les eleccions!!



MANIFEST AL SERVEI DELS CIUTADANS I DE LA DIGNITAT DEMOCRÀTICA

Al llarg d’aquests últims temps els ciutadans han pogut constatar que:

  • En les darreres tres convocatòries l’abstenció més els vots en blanc ha superat, o acostat molt el 50%.
  • Els seus mandataris només els tenen en compte cada quatre anys al moment de les eleccions.
  • Les llistes són tancades i bloquejades i furten a la ciutadania la seva representació i mandat.
  • El Parlament representa més els partits que els ciutadans.
  • No hi ha cap possibilitat de relació entre electors i elegit.
  • Es produeixen en ocasions determinats pactes electorals que desvirtuen el criteri dels votants.

Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic i el ciutadà se sent decebut.

Volem diputats que representin el poble més que el Secretari General del seu partit.

AQUESTA SITUACIÓ HA DE SER MODIFICADA
i per això es vol demanar amb perseverança una NOVA LLEI ELECTORAL que:
  1. Permeti l’elecció directa de cada diputat i regidor, respectant la proporcionalitat constitucionalment preceptiva.
  2. Reguli la comunicació entre electors i elegits.
  3. Reguli l’obligació del diputat a informar els electors de les lleis en tràmit i les raons de la seva intenció de vot.

Com és lògic, correspon al Parlament concretar aquests criteris en un projecte de llei electoral que els faci efectius sense desvirtuar-los

FEM UNA CRIDA a totes les persones, a totes les associacions i entitats de la societat civil, sigui quina sigui la seva activitat, per a mobilitzar-nos junts fins a obtenir una cosa tan elemental i necessària com és el dret d’escollir directament els nostres representants, la seva obligació d’informar i escoltar les nostres necessitats col·lectives, i que sàpiguen personalment que la seva continuïtat individual depèn dels nostres vots

Si esteu interessats a adherir-vos al manifest, entreu a l’apartat “Participa! Signa!” de la web www.accioperlademocracia.org

Jo ja fa temps que vaig signar!!

La revista "Verbo"

Verbo, "revista de formación cívica y de acción cultural, según el derecho natural y cristiano" es una publicació sobre teoria política en la linia de "La ilustración liberal", "Mientras tanto" o "Cuadernos de pensamiento político". El que la fa especial es la seva ideologia teologico-política hereva del carlisme. La defensa d' una legislació basada en el Catolicisme i d'una monarquia de confesionalitat católica com a forma d'Estat son algunes de les coses que es poden trobar a les seves pàgines.

Qui estigui interessat en ella pot demanar un exemplar de prova a:

FUNDACIÓN SPEIRO, José Abasacal, 38 (antes general Sanjurjo) Teléf. 91 447 32 31 - 28003 Madrid

Alternativa Española i els catalans

Entre les escases opcions "católiques", alguns catalans van escollir votar Alternativa Española a les ultimes eleccions europees per defensar les idees religioses a Brusseles. Segurament van optar per aquesta opció i no per Ciutadans-Libertas perque desaprovaven l'anticatalanisme d'aquesta última. Lamento comunicar a tots ells que uns membres d'aquesta formació han parlat a Radio Intereconomia sobre "Cataluña como sanguijuela histórica de España". En aquest programa han donat com a certs tots els prejudicis que pateix catalunya des dels escrits de Quevedo als nostres dies.

Qui ho vulgui sentir aqui te l'enllaç al programa

Això ens ha de servir per entendre que la catalanofobia s'escampa fins i tot entre els que haurien de ser els nostres germans de Fe. Però entre ciutadans de diferents païssos no hi ha mai germanor religiosa. Ells ens consideren uns sediciosos encara que no siguem independentistes i cap mena de pedagogia els farà camviar. L'única manera de que sobrevisqui Catalunya i sobretot la fe del seu poble es mitjançant l'independència. Només així podrem tenir una conferencia episcopal propia i podrem defensar la nostra manera de creure.

Josep Anglada i la llibertat de pensament

Per quedar bé tothom malparla de Josep Anglada. De l’ immigració, que es un problema que cal gestionar, no en parlarem pas però d’Anglada sí. I mentrestant, el seu partit, que ofereix respostes, va guanyant vots i seguidors.

A mi el fenomen Anglada em fascina. Trobo que feia temps que calia un partit d’aquest tipus. Per higiene democràtica. Expressa el que molts pensen i es només amb l’expressió pública d’aquestes idees com els altres partits podran intentar rebatre-les i donar resposta a les inquietuds que les creen. Penso el mateix sobre Ciutadans-Partido de la Ciudadanía que està a les antipodes del meu ideari. Però precisament per això cal que existeixi. A major diversitat d'idees major garantia de llibertat i democracia.

Per altra part es mentida que Anglada sigui feixista. Segurament mai ho ha sigut. Va ser un franquista d’última hora i després va passar per Fuerza Nueva. El franquisme no era pas un regim feixista i Blas Piñar ha estat sempre més carlí que falangista per dir-ho així. Anglada deu ser conservador autoritari o potser de dreta radical però no te en la seva ideologia cap dels principis del feixisme. Islamòfob si que ho es.

Però es que aquí el principi està en que te tot el dret a pensar el que vulgui i a proposar tot el que cregui oportú per al bon govern. A mi les idees d’Anglada no m’escandalitzen i posats a prohibir partits podríem il·legalitzar molts. Que Anglada atempta contra el sistema? Més ho fa Esquerra que es republicana. Els recordo que vivim en una monarquia. Que es indignant el que diu? Més m’indignen a mi algunes declaracions anticlericals de membres d’Iniciativa i m’aguanto perquè tenim llibertat d’expressió. Que te intencions abominables? Alguns membres del PSOE promouen l’avortament lliure que es el mateix que assassinar nens innocents però es que ells poden proposar el que vulguin i si es vota serà llei. Miri, em sembla que Anglada no ha parlat mai de matar immigrants. Només d’expulsar-los.

El que si que ens posaríem d’acord es a censurar que Anglada amagui part de les seves idees però mentre en el moment de governar no trenques promeses ni fes coses que no hagués explicat en el seu programa no hi veig res il·legal. El que hauríem de penalitzar es que algú digui que aprovarà l’Estatut i no ho faci o que prometi moderació si governa i després promogui una política radical-socialista com ha fet Zapatero en ambdós casos.

Conclusions

En resum, que si es legal un partit republicà o un de comunista i poden expressar idees i executar polítiques que atemptin contra les creences catòliques de gran part de la població un altre pot proposar nous camins. Es poden proposar fins i tot reformes constitucionals i canvis en el sistema democràtic. Que no caldria reformar el poder judicial independitzant-lo dels partits polítics? Que no caldrien llistes obertes a les eleccions? Que no es una vergonya el poder dels partits? Caldria més representació per a les associacions i dels pobles i menys disciplina de vot.

I si algú vol que desaparegui la Plataforma X Catalunya que digui als governs que han de crear sistemes que integrin els immigrants de manera que no siguin problemàtics i no provoquin rebuig en la població. Sinó seguirà creixent el malestar i Anglada arribarà a governar.

Catalunya, terra de sants

Oferim l’enllaç a l’article en castellà de Francisco José Fernández de la Cigonya titulat Cataluña, tierra de santos sobre els sants que ha donat Catalunya. Considerem que es interessant per donar a conèixer la veritable identitat de la nostra terra tot i no estar d’acord amb la ideologia espanyolista de l’article. Aquest es llarguíssim (hi ha tantíssims sants catalans) però val la pena.

http://idd0098d.eresmas.net/catsants.ht

El nostre estatut es un nyap


Jo considero que el millor estatut per Catalunya seria la Constitució d'un estat independent però posats a tenir Estatut aquest seria molt millorable. Està ple de perjudicis esquerranosos.

Per començar defineix malament la bandera i oblida l'escut (Serà perque el remata una corona reial?) Sobre això us remeto al magnific article de l'heraldista Armand de Fluvià.

A més, el Tripartit va fer l'Estatut amb una actitud sectària envers els creients. CiU va aconseguir eliminar-ne els punts més aberrants però altres segueixen sent manifestament millorables. A la tramitació parlamentaria de Madrid van retallar de tot menys el que tocava i no crec que el Tribunal Constitucional estigui interessat a arranjar-ho.

En aquest video dividit en tres parts 1, 2, 3 Josep Miró i Ardévol, president d' E-Cristians, parla al programa Testimonis amb Jordi Suriol a Sant Josep TV sobre els articles del nou Estatut que ignoren les creences dels catòlics o son contraries a elles. Esperem que serveixin de base perquè la futura Constitució d'una Catalunya independent integri a tothom, creients i no creients, dretans i esquerrans.